Certificar l'experiència professional: validació, vocació i canvi social

By in
760
Certificar l'experiència professional: validació, vocació i canvi social

Cada vegada es planteja amb més insistència la necessitat de buscar instruments que ens ajudin a millorar la empleabilitat de les persones i a posar en valor les capacitats professionals de la població activa, amb disponibilitat d’ocupabilitat, en els territoris. El canvi econòmic i en conseqüència el canvi social ho estan exigint de manera immediata. 

En aquest sentit, dimensionar les competències i capacitats de les persones, la experiència i coneixements adquirits per la via formal i no formal al llarg de la seva trajectòria professional, és fonamental per aconseguir millorar les possibilitats d’ocupació. Aquesta qüestió és una de les prioritats del Consell d’Europa i dels països del nostre entorn. Els dies 9 i 10 del mes d’abril s’ha portat a terme el primer seminari per desenvolupar les accions activades per les Recomanacions del Consell sobre la validació de l’aprenentatge no formal i informal que es van publicar en el Official Journal of the European Union del 20 desembre de 2012. En aquest document es reconeix l’important paper que el procés pot tenir en el replantejament de l’educació, en la millora de l’oferta de qualificacions en el mercat laboral , en la promoció de la mobilitat i en l’avanç de la competitivitat i el creixement econòmic. 

Les prescripcions del Consell promouen també un impuls per a una major cooperació europea en donar suport a les polítiques i pràctiques nacionals en l’àmbit de la validació de l’aprenentatge no formal i informal.

EN QUÈ CONSISTEIX LA VALIDACIÓ, I QUE ÉS EL RECONEIXEMENT? 

Al llarg de les nostra vida tenim l’oportunitat de trobar-nos en molts contextos d’aprenentatge que no són els que formalment entenem del sistema educatiu en general: en primer lloc, el que els experts anomenen educació no formal (cursos, tallers, educació per a adults i qualsevol formació que impliqui l’existència de professors i alumnes); en segon lloc, l’anomenada educació informal, aliena a les aules (aprenentatge d’idiomes a l’estranger, aprenentatge en el lloc de treball, activitats de voluntariat,…). En aquest cas, la certificació és més complexa i, alhora, més necessària, perquè no hi ha prova escrita d’aquestes destreses, que poden provenir d’experiències quotidianes. Reconèixer que l’aprenentatge també té lloc fora del sistema educatiu, en l’àmbit professional i contextos personals, no hauria de ser nou però resulta difícil d’incorporar en la nostra manera d’entendre la formació, fins i tot des de la perspectiva del propi afectat. Mentre que l’aprenentatge formal es produeix en un mercat organitzat i en un context estructurat, és intencional i dona lloc a un títol reconegut; l’aprenentatge no formal està integrat en les activitats no dissenyades explícitament i no planificades com a aprenentatge, es a dir, està integrat en activitats de la vida relacionades amb la feina, la família o fins i tot l’oci. 

Quan es parla de validació i certificació de les competències de les persones, del que es tracta és de documentar tots aquests aprenentatges perquè, amb un procés de assessorament, de validació de les habilitats que es puguin identificar en el procés d’anàlisi, s’ordenin les competències que, per diferents vies, ha adquirit la persona en la seva trajectòria professional i personal i, a partir d’aquelles, establir unes equivalències amb els aprenentatges que s’han de realitzar per la via formal, per l’obtenció d’una titulació del sistema.

Encara que molts països fan ja una certa validació del coneixement dels treballadors, sols quatre-França, Holanda, Luxemburg i Finlàndia-disposen d’un esquema complet. Els experts consideren el model francès especialment encertat. Allà, un treballador pot demanar en qualsevol moment que se li reconeguin les competències professionals. L’interessat haurà de documentar el que sap i, si el jurat considera que és suficient (també li pot demanar proves extraordinàries), li expedirà un títol equivalent al del professional que l’ha obtingut per la via formal.2 La Generalitat de Catalunya va publicar al gener d’aquest any una resolució per la posada en marxa i organització del Servei d’Assessorament en la Formació Professional i del servei de reconeixement acadèmic del aprenentatges assolits mitjançant l’experiència laboral o en activitats socials .

La certificació com a eina per l’impuls de les economies dels països ha estat rebent cada vegada més atenció en l’agenda política d’Europa. Econòmicament, les noves pressions de la competència global i la reestructuracions internes de les economies europees han donat lloc a mercats de treball més flexibles i a una major mobilitat laboral. L’onada d’atur ha afegit la constatació que gairebé una quarta part dels joves (i més de la meitat a Espanya) no tenen ocupació. Europa ha de procurar una solució de manera urgent. Si compleixen el que s’ha acordat, la Unió Europea disposarà, el 2018, d’un marc homogeni per validar els coneixements adquirits fora dels canals oficials. La responsable d’Educació, Androulla Vassiliou, va demanar que s’apliqués ja el 2015 per millorar com més aviat les perspectives d’ocupació dels joves, es veu en aquesta iniciativa un important incentiu per a la mobilitat dels treballadors. Si les competències d’un professional són reconegudes per un país i acceptades de manera homogènia per la resta, serà més fàcil animar-se a fer el salt quan l’ocupació escassegi en un país. De forma indirecta, també es persegueix augmentar l’interès dels europeus per formar-se al llarg de la seva vida, no només abans d’ingressar en el mercat de treball. L’interès és, fins ara, limitat. 

54321
(0 votes. Average 0 of 5)
Leave a reply